En algun moment de les nostres vides ens preguntem què fer amb la nostra mare. La resposta a aquesta pregunta podria servir també per a contestar a un altre interrogant: què fem de nosaltres mateixos arribat el cas?,  què fer quan la mare, que ens ha donat la vida, ens necessita d’una manera peremptòria?,  com reaccionar de manera solvent, en la pràctica i en l’emocional, davant d’un succés que posa en joc tot el nostre projecte de vida ?,  com fer per solucionar un conflicte que ens tanca totes les portes, que esborra el nostre camí, que torna invisible l’horitzó?
I llavors, quan el fil està a punt de trencar-se de tant estirar, l’impuls primer de la vida s’obre pas i la generositat més pura, la més biològica, diu l’última paraula … brinda l’últim gest.
Què fem amb la mare? … no, és ella, la mare, qui fa sempre respecte a nosaltres.