Naixem i morim i enmig d’una cosa i l’altra no hi ha un sol dia que no ens provoque terror i admiració la idea de la mort i la seua inexorable arribada.
Ens trobem als anys 50, una època on la gent observava atònita com els òrgans humans podien ser trasplantats i l’Spútnik orbitava per sobre dels seus caps, tot era possible. És també una història de persones, que amb la seua determinació i cerca de coneixements, ens van apropar cada vegada més a la utopia de véncer la mort.
Aquesta és una història terrorífica, esborronadora i colpidora, però sobretot farcida d’humor, de molt humor… En fi, no diguen que no els advertim.