Colm Tóibín, l’autor d’EL TESTAMENT DE MARIA, es posa a la pell de Maria, la mare de Jesús. Una nova visió de la història bíblica, però des de la faceta més humana, més mare i més moral de la Verge Maria.

En aquesta obra, les paraules de Maria són les d’una mare que rememora amb melangia, i ombrívola incomprensió, el seu fill i aquells que l’acompanyaven. Records que conformen un retrat inoblidable de la dona i els temps convulsos que va viure, amb episodis amb embromats de misteri, miracles per a alguns, que van culminar en una tragèdia que ha marcat la història de la humanitat: la mort de Jesús, la mort del fill.

Temps després de la mort del seu fill, Maria de Natzaret passa els darrers anys de vida a Efes —una de les dotze ciutats de Jònia i que hui forma part de Turquia—, on rep constantment la visita de dos homes que deixaran per escrit el relat que sacsarà el món.
Una nit qualsevol Maria es confessa a la deessa Àrtemis, amb la dolorosa necessitat de recordar tot allò que va succeir, amb l’obligació de reviure el trencament d’una mare, d’una dona que no pot, ni podrà, dormir mai més pel pes de tot allò que no va fer.

Jordi Ballester