L’amant de conrear les lletres
Què sap un mosso de biblioteca de literatura valenciana? I ja no sols es tracta del què sap, si no de, què es capaç de transmetre? S’atrevirà a competir amb un dels més afamats estudiosos del tema…o realment la seua inopinada actitud amaga algun misteri no desvelat, al que tot aquest rebombori camufla?
Preguntes sense resposta? Tal volta sí, tal volta no. Com tot a la vida, depèn del color del vidre amb que ho mires.
Perquè penses el que penses del tema, el ben cert és que l’encontre entre dos personatges tant distints com el Sr. Lletraferida, erudit de la literatura valenciana, i el mosso de la biblioteca on es desenvoluparà la conferència que el primer va a donar, que l’ajuda? a la seua tasca, es pot catalogar amb qualsevol adjectiu menys el d’avorrit.
I és que mentre saltem dels trobadors al Vitae Christie, mentre barregem Eiximenis amb Ausiàs March, mentre ens sorprenem del mimètic enfrontament entre Sor Isabel de Villena i En Jaume Roig, mentre cavalquem a lloms del Tirant d’un punt a l’altre del món conegut… l’aparició d’un embolat darrere d’un altre, porta als nostres personatges a estirar d’un fil, que si no és el d’Ariadna sembla cosí germà, que els fa descobrir les claus del cóm i el perquè d’aquesta literatura nascuda d’una parla descendent de l’occità, a la que el pas? o tal volta el pes – dels segles, i la feina dels homes, han fet evolucionar en una de les més harmòniques llengües de l’univers; la nostra, el valencià. I això és una cosa que ni tan sols el Sr. Lletraferida s’atreviria a discutir.

Amb la participació de: