Qui sap quantes vegades ens hem plantejat qui som i d’on venim. Pili i Pepperoni vénen de la pizzeria de ca Giulio. Han passat vints i anys i ara treballen en un teatre. Però com la major part de la humanitat tampoc no sap on van. Naixen, mengen, es reprodueixen, veuen la tele i moren. La realitat, el fet de l’existència de les coses, té moltes cares, però s’obstina sovint a ensenyar-nos la part més lletja, la més amarga, i per això ens obstinem a fugir. Abans hi havia la religió, que era l’opi del poble, però ara hem aprés a fabricar-nos un món de ficció. Però qui en maneja els fils?, quin demiürg?, quin és l’autor d’aquesta peça de teatre que és el món? Calderón de la Barca? William Shakespeare? Stephen Hawking? Ens despertarem un dia i veurem que som només els personatges de ficció d’un autor de tercera categoria? I ens en rebel·larem? Contra què? Contra qui? I per què tenim aquesta necessitat de trobar un titellaire? Potser és que tenim por de quedar-nos sols, lliures, perplexos, amos del nostre destí. Ai, però és que és tan bonic ser la nòvia de Gary Cooper, i que un dia t’agafen i et xuplen tota com a un polo.