Les excentricitats de Joan ens fan riure, però també ens provoquen la tendresa, perquè en el fons sabem que compartim les seues fòbies i preocupacions; la seua mediocritat és la nostra, i també ho és la voluntat de trascendència. “Tempus fugit”, diu l’adagi, d’acord, però no cal que ens assotem més del compte i mirem de passar-ho bé mentre el viatge dura.
Una travessia cap a la nostàlgia i cap a l’esperança, però també és una reivindicació de la comèdia i les ganes de compartir amb els amics la festa de la vida.