Els teloners ja s’han fet grans i caminen per tot l’escenari. I sens dubte que hi té molt a veure l’èxit del primer espectacle de l’equip : “Teloneries”.
Calia, doncs, continuar investigant amb la mateixa fòrmula: improvisació-text-improvisació. No es busca la continuació però es vol mantindre un segell creatiu genuí.
Si més no, quan es treballa amb aquesta tècnica és difícil trobar un fil conductor. S’ha d’estar molt oberts als estímuls que donen els companys, al director, a tot el que succeís al teu voltant, als esdeveniments del dia a dia, al teu estat d’ànim, a les teues preocupacions, i…treballar, i fer les mil i una provatures, fins que un bon dia….
Un bon dia que jugàvem a crear en un local de l’Horta-Teatre tot escoltant Pau Casals i la seua coneguda El Cant dels Ocells, vàrem improvisar un ballet en el que anàven caent a terra els sis ballarins-ocells mentre se sentia el ra-ta-ta-tà d’una metralladora.
El clima pre-bèlic que vivíem tots en aquelles dades va impregnar el sentit creatiu de tot el grup i va indicar el camí a seguir. El nou espectacle començava a caminar.