Teló.-
Normalment en parlar de teló ens referim al teló de boca que separa l’escenari de la sala. Quan comença l’obra és necessari “obrir” o “alçar” el teló per a fer visible l’escena, i “tancar-lo” o “abaixar-lo” a l’acabament d’un acte o de tota l’obra ocultant de nou l’escenari. La paraula teló dóna, per ella mateixa, idea d’ocultació. S’oculta tot un món de ficció. Al seu davant hi ha tot un món de realitat. Només queda un petit tros d’espai com a “terra de ningú”, que separa aquesta ficció (el món de la creació) de la realitat (el públic).
Teló alemany.-
És el típic “telo de caiguda”, també anomenat “teló guillotina”.
Teloneries.-
Accions que es fan davant o al voltant d’un teló.
Teloner.-
Primer número d’un espectacle de varietats, d’un concert, o fins i tot d’una funció teatral, a càrrec d’un cantant, actor, grup o companyia menys relevant que el que actua a continuació.
Els Teloners reomplen, fan temps i escalfen el públic pel “plat fort” que els segueix en el programa. Es tracta, freqüenment, de principiants que aprofiten el reclam de la primera figura amb qui treballen per a donar-se a conèixer.
Un teló està a punt de parir “telonerets”. Col·loquem-los els bolquers i que comencen a caminar. Tenen tot el dret a nàixer. Gaudim d’ells i que la deessa Talia els beneesca.