Poques vegades m’he endinsat tant en I’univers d’un autor com en el cas de Joe Orton. Gràcies als seus diaris he pogut navegar en la vida d’un autor que estableix un nexe inseparable entre els esdeveniments personals i la seu a obra.Ens trobem davant el text d’un home que va viure fins a les darreres conseqüencies.
Fa més de 30 anys que es va escriure aquesta obra i a hores d’ara podem continuar preguntant-nos pel vertader paper de l’autoritat, la familia, etc. Veiem com romanen els prejudicis i com sens dubte, el món occidental, cadascú i cadascuna de nosaltres busca EL BOTI, passant per damunt de tot, a qualsevol preu. M’agrada el gamberrisme d’Orton i aquesta manera d’observar la poca candidesa del món, la dolentia i la corrupció des de la mirada freda de I’observador que conclou el visionat amb un lleu somriure.
Aprofitem-nos d’aquest autor per reflexionar i per riure. Ja que només vivim en la infantesa i després sobrevivim com podem, rient-nos de nosaltres mateixos veient les nostres bruticies, els nostres desitjos materialistes i poc ortodoxes, intentant pero, com sempre, guardar les aparences.