Jean és una dona de mitjana edat que du mesos vetllant a sa mare moribunda, esperant l’ajuda de la seua única germana per a compartir totes dues tan dolorosa situació.
Jean inmersa en un profund sentiment de soledat tracta de combatre d’una forma gelada i cerebral totes les adversitats de la seua vida.
Rita pel contrari es refugia fermament en un sistema familiar donant a entendre de manera fictícia que allò li reporta un sentiment de benestar i felicitat. Pero, cap d’elles, accepta de forma clara el seu present.
L’obra és un enfrontarnent cínic I constant entre germanes, davant una situacló extrema com és la mort de sa mare. Tan sols quan aquesta deixa de viure, elles s’uniran amb sinceritat, compartint per primera vegada, la irremisible sorpresa de la mort.