Sempre mentim. A vegades per preservar la calma d’aquells que ens estimen i quasi sempre per por de manifestar les nostres més íntimes passions, però sempre mentim. Enganyem l’amor a qui hem jurat fidelitat eterna, i sobretot ens enganyem a nosaltres mateixos, continuament, dolorosament, en negar-nos el nostre desig.
Vivim instal·lats confortablement en aquesta Mentida, i ens hi podem quedar per sempre més, sense transgredir cap norma, amb tot el pudor que la societat reclama. Hi ha només un fragment de veritat en Nosaltres, molt endins, tan amagat que fins i tot ens es desconegut. Però el nostre desig és pacient, incontenible, com el corc dins la fusta, i un dia potser s’obre una mínima escletxa, un raig de llum, que totes les nostres mentides són incapaces de tapar.

UNA COPRODUCCIÓ