Invents a dues veus és un recull de nou textos de Roland Dubillard on dos personatges anònims parlen amb un alt nivell d’ironia.
Dins d’una estructura dialectica repetitiva Dubillard s’enreda expressament amb les paraules més simples: el mot més menut o la frase més banal produeixen catastrofes en cadena i mals entesos. Moltes paraules malgrat la recerca del silenci La incapacitat de callar-se, d’establir una “aparent” comunicació.
Aquestos personatges al llarg de l’ obra adverteixen a l’espectador de les seues follies, obsessions, angoixes i relacions amb els altres.
El llenguatge de Dubillard és d’una eficacia màgica. Un teatre on les coses no existeixen sinó perque són dites.